Un any a La Bodega. Fotografies de Toni Vilches

Un raig de sol a la cara, trobar-te els amics, beure una bona cervesa, conèixer gent que pensa coses interessants, veure els turistes com pugen esbufegant camí de la catedral, veure passar el temps, descansar, relaxar-te, riure amb els acudits de l’Antonio, aprendre de vins, descobrir una nova cervesa, veure l’últim gadget d’Apple de la mà d’en Carles, riure de les desventures d’en Björn, fer un recés...

Recordar temps passats en el barri de la meva infància, revifar la vida al carrer, recordar els “habituals”, congelar els instants que passen tan ràpidament que amb prou feines ens n’adonem, reprendre el blanc i negre dels clàssics, com Cartier-Bresson o Doisneau, que em van fer posar l’ull darrera la càmera...

Es tracta de tot això i de la llibertat de fer fotografies sense limitacions, sense propòsits, sense final, sense temps establert. Un assumpte pendent que tenia amb la fotografia des que en vaig començar a viure. Li ho devia.

La condició humana sempre ha sigut un dels motors que han impulsat la meva fotografia. Què passa al nostre voltant? Què li passa a la gent? Sempre he entès que com a fotògraf tinc el privilegi i la responsabilitat de donar veu a la gent a través de la fotografia. De mostrar com són les coses. Per això la meva carrera professional ha anat lligada al fotoperiodisme i al fet de documentar la vida de les persones.

Un any a La Bodega és la culminació d’un treball que va començar el juliol de 2008 i que al llarg de quatre anys ha tingut moments emocionals de tot tipus. L’enorme implicació de la gent ha fet que aquest llibre sigui possible i això ha estat el veritable èxit del projecte.

Sé que sóc fotògraf per la necessitat d’explicar històries a la gent i aquesta història mereixia ser explicada. Una història dels que ja no hi són i dels que sempre hi són.